1993 Stelalluna, de Janell Cannon


Les il·lustracions són sorprenentment belles i detallades i faran replantejar-se idees preconcebudes sobre aquests animals. 
Publicat per a

5 comentaris:

  1. Anònim30 de juliol del 2013, a les 4:14

    M'ha agradat molt .És la commovedora història d'un petit ratpenat perdut que aprèn una gran lliçó sobre l'amistat.
    Maria 23

    ResponElimina
  2. Anònim1 d’agost del 2013, a les 5:57

    Sembla que els ratpenats han de fer fàstic però després d'aquests dibuixos i aquesta història te'ls mires amb uns altres ulls. El final de la història l'he trobat fluix. Sobretot les frases que diuen. Una mica com per quedar bé.
    Rosa, 19 anys

    ResponElimina
  3. Anònim9 d’agost del 2013, a les 0:15

    M'ha agradat molt i he après coses que no sabia dels rat-penats.
    Em dic Albert i tinc 8 anys.

    ResponElimina
  4. Anònim9 d’agost del 2013, a les 1:17

    Stelalluna m'ha agradat moltíssim. Les il·lustracions són molt maques i la història és molt bonica. Em dic Imke i tinc 7 anys

    ResponElimina
  5. Anònim16 d’agost del 2013, a les 2:25

    Ens demostra a no jutjar precipitadament. La realitat ens diu que el que és bo per algú no ho ha de ser necessàriament per algú altre. És possible dir no quan tota una colla diuen sí. Cada ú ha de vetllar per un mateix. Bes. Eva 43 anys.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)