1985 Pedra de tartera, de Maria Barbal
"No tothom aconsegueix en la seva
primera obra”, diu l’escriptor Pep Albanell, “un text tan rodó, tan ajustat,
amb un interès humà tan intens i entranyable que la converteix –no dubtem a
dir-ho- en una petita obra mestra”.
Una petita gran obra. Vaig llegir-la a l'escola i moltes coses no les vaig acabar d'entendre. Amb els anys, tornar-la a llegir m'ha fet descobrir una realitat molt dura i no molt llunyana escrita de forma molt humana.
ResponEliminaJoana
Molt emocionant. En vaig llegir un fragment aquest Sant Jordi i em va ser difícil aguantar-me les llàgrimes. Em vaig traslladar 30 anys enrera quan anava a la Festa Major d'Orcau, a casa dels meus avis, amb tantes habitacionetes i racons i amb aquella taulada tan gran de parents on s'explicaven tantes coses, molts només ens veïem aquell cop a l'any (tret dels enterraments, acte de presència obligada, no així en la resta de celebracions: bodes, comunions...). Reflecteix el tarannà de la meva mare que ens ha trasmés l'amor per la família: tiet i padrins, El valor del treball, la recompensa de l'esforç, la perseverància, l'honestitat... GRÀCIES. Bes. Eva 43 anys.
ResponElimina